Per què estudiar les oposicions a mestre d’anglès?

Estàs pensant a estudiar les oposicions a mestre d’anglès? Vols preparar-te per ser professor/a d’anglès d’ESO o Batxillerat?

Preparar-se i aprovar les oposicions a mestre d’anglès o a professor/a d’anglès, comportarà poder fer classe de llengua i literatura anglesa a tots els nivells de primària, secundària i a batxillerat. Per assumir aquesta tasca, és important tenir un bon domini de la llengua anglesa tant oral com escrit i dominar-ne la gramàtica. A més a més, cal disposar d’altres recursos (audiovisuals, etc.) per aconseguir fer unes classes més immersives.

Actualment, l’estudi de l’anglès comença a primer de primària, però és a la secundària, amb la maduració de l’alumnat, on l’estudi es fa més intens a nivell normatiu (gramàtica, vocabulari, estructures pròpies de la llengua…).

OPOSICIONS A MESTRE D’ANGLÈS O PROFESSOR/A D’ANGLÈS A CATALUNYA

Treballant a Catalunya, sovint l’anglès esdevé una tercera llengua per a molts alumnes (si no una quarta). Per aquest motiu, si estudies les oposicions a mestres d’anglès o professor/a de secundària o batxillerat, has d’estar disposat a fer unes classes que combinin el dinamisme amb el treball sistemàtic de la llengua.

Per exemple, els alumnes a quart d’ESO, han de sortir parlant i escrivint l’idioma a cert nivell. Per aquesta raó, a classe cal treballar sistemàticament les 4 habilitats (4 skills): Listening, Speaking, Reading and Writing. En el cas dels alumnes de batxillerat, com a professor/a d’anglès, hem de preparar-los per a superar una selectivitat amb cert nivell.

També cal intentar, sempre que sigui possible, posar els alumnes en situacions comunicatives (immersió) en la llengua estrangera a fi de millorar les seves competències.

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES

A l’institut, el professorat d’anglès forma part del Departament de Llengües estrangeres i pot conviure amb professors/es d’altres llengües com el francès o l’alemany. L’oferta d’idiomes al centre dependrà de la riquesa del departament. Lògicament, no cal dir, que és important que existeixi una bona coordinació entre els seus membres.

TEMARI DE LES OPOSICIONS A MESTRE D’ANGLÈS O PROFESSOR/A DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

L’única diferència entre les oposicions a mestre d’anglès i les de professor/a de secundària o batxillerat és el temari.

OPOSICIONS A MESTRE D’ANGLÈS

A primària els temaris són de 25 temes (28 a l’especialitat de primària) i, majoritàriament, tenen tres blocs:

• Primer bloc: característiques de l’etapa evolutiva de l’infant
• Segon bloc: organització de centre i currículum
• Tercer blog: didàctica

TEMARI (aprovat per ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE del 21))

1. La llengua com a comunicació: llenguatge oral i llenguatge escrit. Factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context.
2. La comunicació en la classe de llengua estrangera: comunicació verbal i no verbal. Estratègies extralingüístiques: reaccions no verbals a missatges en diferents contextos.
3. Desenvolupament de les destreses lingüístiques: comprensió i expressió oral, comprensió i expressió escrita. La competència comunicativa en anglès.
4. Valoració del coneixement de les llengües estrangeres com a instrument de comunicació entre les persones i els pobles. Interès per la diversitat lingüística a través del coneixement d’una nova
   llengua i la seva cultura.
5. Marc geogràfic, històric i cultural dels països de parla anglesa. Aplicació didàctica dels aspectes geogràfics, històrics i culturals més significatius.
6. Aportacions de la lingüística a l’ensenyament de les llengües estrangeres. El procés d’aprenentatge lingüístic: semblances i diferències entre l’adquisició de la primera llengua escolar i de la llengua
   estrangera.
7. La llengua estrangera oral. La complexitat de la comprensió del sentit global en la interacció oral: de l’audició a l’escolta activa i selectiva. La presa de paraula: de la reproducció imitativa a la
   producció autònoma.
8. La llengua estrangera escrita. Aproximació, maduració i perfeccionament del procés lector-escriptor. La comprensió lectora: tècniques de comprensió global i específica de textos. L’expressió
   escrita: de la interpretació a la producció de textos.
9. Descripció del sistema fonològic de la llengua anglesa. Models i tècniques d’aprenentatge. Percepció, discriminació i emissió de sons, entonacions, ritmes i accents. La correcció fonètica.
10. Els codis ortogràfics de la llengua anglesa. Relació so-grafia. Propostes per a la didàctica del codi escrit. Aplicacions de l’ortografia en les produccions escrites.
11. Campos lèxics i semàntics en llengua anglesa. Lèxic necessari per a la socialització, la informació i l’expressió d’actituds. Tipologia d’activitats lligades a l’ensenyament i l’aprenentatge
    del lèxic en la classe de llengua estrangera.
12. Elements essencials de morfosintaxi de la llengua anglesa. Estructures comunicatives elementals. Ús progressiu de les categories gramaticals en les produccions orals i escrites per a millorar la
    comunicació.
13. Història de l’evolució de la didàctica de les llengües estrangeres: dels mètodes de gramàtica-traducció als enfocaments actuals.
14. Mètodes i tècniques enfocats a l’adquisició de competències comunicatives. Fonaments metodològics específics de l’ensenyament de l’anglès.
15. Èpoques, autors i gèneres literaris més adequats per a la seva aplicació didàctica en classe d’anglès. Tipologies de textos.
16. La literatura infantil en llengua anglesa. Tècniques d’aplicació didàctica per a accedir a la comprensió oral, iniciar i potenciar els hàbits lectors i sensibilitzar en la funció poètica del llenguatge.
17. La cançó com a vehicle poètic i com a creació literària en la classe d’anglès. Tipologia de cançons. Tècniques de l’ús de la cançó per a l’aprenentatge fonètic, lexical i cultural.
18. Funcions del joc i de la creativitat en l’aprenentatge de les llengües estrangeres. Definició i tipologia de jocs per a l’aprenentatge i el perfeccionament lingüístic. El joc com a tècnica lúdic-creativa d’accés a la competència comunicativa en llengua estrangera.
19. Tècniques d’animació i expressió com a recurs per a l’aprenentatge de les llengües estrangeres. La dramatització de situacions de la vida quotidiana i la representació de contes, personatges, acudits, etc. El treball en grups per a activitats creatives. Paper del professor.
20. L’àrea de llengües estrangeres en el currículum. Criteris a reflectir en el projecte educatiu de centre i en el projecte curricular de centre.
21. La programació de l’àrea de llengües estrangeres: unitats de programació. Criteris per a la seqüència i temporització de continguts i objectius. Selecció de la metodologia a emprar en les activitats d’aprenentatge i d’avaluació.
22. Variables a tenir en compte en l’organització de la classe de llengua anglesa: agrupació de l’alumnat, distribució de l’espai i temps, selecció de metodologies, paper del professor, etc.
23. L’elaboració de materials curriculars per a la classe d’anglès. Criteris per a la selecció i ús dels llibres de text. Documents autèntics i documents adaptats: limitacions del seu ús. La col·laboració dels alumnes en el disseny de materials.
24. Aspectes tecnològics i pedagògics de la utilització dels materials audiovisuals (el periòdic, la TV, el magnetòfon, el vídeo, etc.). L’ordinador com a recurs auxiliar per a l’aprenentatge i perfeccionament de les llengües estrangeres.
25. El procés d’ensenyament i aprenentatge en la llengua estrangera centrat en l’alumne: fonaments i aplicacions. La identificació de les motivacions i actituds davant la llengua anglesa. Aplicacions
    pràctiques.

OPOSICIONS A PROFESSOR/A D’ANGLÈS

Els temaris de secundària ronden els 70-75 temes. Són molt més tècnics i on més pot incidir una acadèmia de preparació d’oposicions com Xaloc Oposicions és, precisament, en la seva aplicació més ‘didàctica’. Per què? Doncs precisament perquè aquesta aplicació més ‘didàctica’ és a la que un llicenciat no està tan acostumat. Les carreres universitàries no estan dedicades a l’ensenyament. Per exemple, un matemàtic per molt bon estudiant que hagi estat durant la carrera i hagi tret unes qualificacions fantàstiques, això no implicarà que pugui ser un bon professor.

TEMARI (aprovat per Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE del 21))

1. Evolució de la didàctica de les llengües. Tendències actuals de la didàctica de l’anglès llengua estrangera. Els enfocaments comunicatius.
2. Teories generals sobre l’aprenentatge i l’adquisició d’una llengua estrangera. El concepte d’interllengua. El tractament de l’error.
3. El procés de comunicació. Funcions del llenguatge. La llengua en ús. La negociació del significat.
4. La competència comunicativa. Anàlisi dels seus components.
5. La comunicació oral. Elements i normes que regeixen el discurs oral. Rutines i fórmules habituals. Estratègies pròpies de la comunicació oral.
6. La comunicació escrita. Diferents tipus de textos escrits. Estructura i elements formals. Normes que regeixen el text escrit. Rutines i fórmules.
7. Sistema fonològic de la llengua anglesa I: les vocals. Símbols fonètics. Formes fortes i formes febles. Els diftongs. Símbols fonètics. Comparació amb el sistema fonològic de la llengua o llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
8. Sistema fonològic de la llengua anglesa II: les consonants. Símbols fonètics. Comparació amb el sistema fonològic de la llengua o llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
9. Sistema fonològic de la llengua anglesa III: accent, ritme i entonació. Comparació amb el sistema fonològic de la llengua o llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
10. Lèxic. Característiques de la formació de paraules en anglès. Prefixació, sufixació i composició.
11. La paraula com a signe lingüístic. Homonímia. Sinonímia. Antonímia. “False friends”. Creativitat lèxica.
12. Concepte de gramàtica: reflexió sobre la llengua i el seu aprenentatge. De la gramàtica normativa a la gramàtica en funció de l’ús de la llengua i de la comunicació.
13. Expressió de la quantitat.
14. Expressió de la qualitat. Expressió de grau i comparació.
15. Expressió de la manera, els mitjans i l’instrument.
16. Expressió de la possessió.
17. La localització en l’espai: lloc, direcció i distància.
18. La localització en el temps: relacions temporals. Freqüència.
19. Temps real i temps verbal. Aspecte i manera.
20. Els verbs auxiliars i modals: formes i funcions.
21. L’infinitiu i la forma en -ing: els seus usos.
22. “Multi-word verbs”.
23. Estructura de l’oració en anglès: afirmacions, preguntes, negacions i exclamacions.
24. Expressió de l’asserció, l’èmfasi i l’objecció.
25. Relacions de causa, conseqüència i finalitat.
26. Expressió del dubte, condició, hipòtesi i contrast.
27. La veu passiva. Formes i funcions.
28. Macrofuncions lingüístiques per a expressar les intencions comunicatives més habituals: entaular i mantenir relacions socials, donar i demanar informació sobre objectes, persones i accions, expressar actituds intel·lectuals i emocionals.
29. Anàlisi i articulació del discurs. Cohesió i coherència. Anàfora i catàfora. Els connectors. Dixi.
30. El discurs directe i el discurs indirecte.
31. Text i context. Tipus de text. Criteris per a la classificació textual. El registre.
32. El text narratiu. Estructura i característiques.
33. El text descriptiu. Estructura i característiques.
34. El text argumentatiu. Estructura i característiques.
35. El text explicatiu. Estructura i característiques.
36. Els textos dialògics. Estructura i característiques.
37. El llenguatge literari. Els gèneres literaris. La crítica literària.
38. L’anglès científic i tecnològic, comercial i administratiu.
39. Estratègies d’anàlisis del text.
40. Estratègies de comunicació. Definició i tipologia.
41. La romanització. Influència del llatí en la llengua anglesa. Préstecs i calcs.
42. La conquesta normanda. Influència del francès en la llengua anglesa. Préstecs i calcs.
43. La literatura medieval de transmissió oral: la Llegenda Artúrica. G. Chaucer: Els Contes de Canterbury.
44. Shakespeare i la seva època. Obres més representatives.
45. Gran Bretanya en el segle XVIII: desenvolupament socioeconòmic i articulació política; l’activitat cultural i tècnica. Grans novel·listes de l’època.
46. La configuració històrica dels Estats Units d’Amèrica: de la independència a la Guerra de Secessió. Novel·les de referència: The Scarlet Letter, The Red Badge of Courage.
47. La revolució industrial anglesa; la seva influència com a model de transformació històrica. Els canvis socials i polítics a través de la literatura de l’època. C. Dickens.
48. El Romanticisme a Gran Bretanya: novel·la i poesia.
49. Construcció i administració de l’Imperi colonial britànic en els segles XVIII i XIX. J. Conrad i R.Kipling.
50. La novel·la victoriana.
51. O. Wilde i B. Shaw.
52. L’evolució històrica dels Estats Units: de A. Lincoln a F. Sr. Roosevelt.
53. La novel·la, el conte i la poesia en Estat Units: H. Melville, E. A. Poe i W. Whitman.
54. L’humorisme: M. Twain. H. James i el cosmopolitisme.
55. La generació perduda: S. Fitzgerald, J. Steinbeck i E. Hemingway. La narrativa de W. Faulkner.
56. Relacions històriques entre Irlanda i Gran Bretanya. Autors irlandesos: S. O´Casey i J. Joyce.
57. El Regne Unit en el període d’entreguerres i durant la Segona Guerra Mundial. Autors literaris representatius.
58. Evolució política, social i econòmica del Regne Unit i Irlanda des de 1945. La seva presència en la Comunitat Europea. Panorama literari d’aquest període en aquests països.
59. Evolució política, social i econòmica dels Estats Units des de 1945. La seva significació en la política internacional. Panorama literari actual als Estats Units.
60. La novel·la negra nord-americana: Sr. Hammett i R. Chandler. La novel·la detectivesca anglesa. P. Sr. James.
61. La incidència del cinema en la difusió de la producció literària en llengua anglesa.
62. La Commonwealth. La diversitat cultural. El desenvolupament de varietats lingüístiques. Influències i manifestacions interculturals. Les novel·les de E. M. Forster, D. Lessing i N. Gordimer.
63. Les institucions britàniques. Les Cambres parlamentàries. El Govern. Els partits polítics i el sistema electoral. La Corona.
64. Les institucions estatunidenques. La Constitució. L’organització territorial. El President. El Congrés. Els partits polítics i el sistema electoral.
65. El sistema educatiu en l’àmbit anglosaxó.
66. Dimensió cultural de l’anglofonia en el món actual. L’anglès britànic i l’anglès americà. Presència de la llengua anglesa a Espanya. Els anglicismes.
67. Els mitjans de comunicació en llengua anglesa (1): l’estil periodístic. La premsa. Periòdics de qualitat i periòdics sensacionalistes.
68. Els mitjans de comunicació en llengua anglesa (2): ràdio i televisió. La publicitat en les cultures anglòfones: aspectes lingüístics i semiològics.
69. Societat i cultura. Estereotips i emblemes dels països de parla anglesa. La cançó en llengua anglesa com a vehicle d’influència cultural.

PROVES D’OPOSICIONS DE L’ESPECIALITAT DE LLENGUA ANGLESA

Les proves de què consten les oposicions de l’especialitat de llengua anglesa s’han de fer en aquesta llengua tant a nivell oral com escrit.

Des de Xaloc Oposicions, preparem als nostres alumnes per aquestes oposicions a mestre d’anglès o a professor/a d’anglès de secundària o batxillerat. Sobretot, on fem més èmfasis és precisament en aquesta formació més ‘didàctica’ i més específica destinada a la docència.

Us recordem les proves de les que consta l’oposició:

• Primera prova
  Aquesta prova té dues parts:
  • Part A: Programació didàctica. Defensa oral.
  • Part B: Unitat didàctica. Exposició i debat.

En aquest cas, l’aspirant a les oposicions de mestre d’anglès o de professor/a d’anglès de secundària de Catalunya, disposes d’un màxim de 35 minuts per a la defensa oral de la teva programació, l’exposició de la unitat didàctica així com pel debat posterior davant del tribunal.

• Segona prova
  Aquesta segona és la que permet passar a la fase de concurs. Està formada per dues parts:
  • Part A: Prova pràctica.
  • Part B. Desenvolupament d’un tema (com a màxim 2 hores).

Tant la prova de la programació didàctica com la de resoldre un supòsit pràctic elaborant una situació d’aprenentatge, o fins i tot el desenvolupament per escrit d’un tema, és on hem detectat que normalment els alumnes necessiten el nostre ajut per donar-los aquest “vernís” més pedagògic.

Per aquest motiu, per tal de conèixer la realitat no només de la formació sinó que també de la professió i del dia a dia, tots els professors i professores de Xaloc imparteixen classes als instituts públics de Catalunya.

NECESSITES MÉS INFORMACIÓ?

Si encara tens dubtes sobre la teva preparació a les oposicions a mestre d’anglès o a professor d’anglès de secundària i batxillerat, posa’t en contacte amb nosaltres i t’assessorem sense cap mena de compromís. Contacta amb nosaltres [aquí].